Associació Catalana d'Excursionisme Caní | info@acec4turons.org

13 de Setembre de 2017

Les paparres i la Ehrlichiosi

Malalties parasitàries

Des de la primavera fins a la tardor és important protegir els nostres gossos enfront els paràsits externs que tots coneixem: puces, paparres i mosquits principalment. En aquest cas ens fixarem sobretot en les paparres i concretament en una de les malalties que poden transmetre, la ehrlichiosi canina.

Les paparres no són insectes, però tenen molts trets comuns amb àcars i aranyes, per exemple. No n’hi ha un sol tipus, de fet es calcula que existeixen aproximadament 80 espècies diferents, tot i que només tres són realment problemàtiques pels animals de companyia. Les podem trobar sobretot en zones amb bona vegetació i humitat, on esperen a l’extrem de les fulles per intentar enganxar-se a qualsevol animal que passi.

Blau i paparra gegant

Les femelles “s’inflen” en ingerir sang de l’hoste i augmenten molt de tamany, els mascles en canvi sempre són petits. Moltes vegades podem trobar-los tots dos enganxats en el mateix punt:

A part de ser uns paràsits bastant desagradables per sí mateixos quan els trobem enganxats a la pell de les nostres mascotes, poden produïr reacció al.lèrgica en el lloc de la picada i dolor o prurit, però el veritable problema són les enfermetats que poden transmetre: enfermetat de Lyme, babesiosi, anaplasmosi, febre de les muntanyes rocoses…i la que aquí explicarem, la ehrlichiosi canina. Totes elles són malalties molt greus i que poden tenir un fatal desenllaç si no es tracten a temps!

Així doncs, què és la Ehrlichiosi?

És una enfermetat produïda per un paràsit anomenat Ehrlichia, transmès per la picada d’una paparra infectada d’un animal a un altre. Afecta a diferents parts de l’organisme i a nivell sanguini també es veuen afectades diferents línies cel.lulars (sobretot les plaquetes, per això són freqüents les hemorràgies, ja que la capacitat de coagulació es veu compromesa). El periode d’incubació de l’enfermetat, és a dir, des de que el nostre gos s’infecta fins que té símptomes, pot ser de 8 a 21 dies.

Quins símptomes mostraria el nostre gos en cas d’infectar-se?

En la fase inicial, que pot durar de 4 a 6 setmanes aproximadament, podríem observar pèrdua de pes, anorèxia, febre intermitent, apatia , secreció nassal i/o ocular, augment   del tamany dels ganglis limfàtics, hemorràgies a la pell (petites taques de color vermellós), sagnat nassal, coixeres, dolor articular... Però compte, de vegades l’enfermetat pot no manifestar símptomes clínics (ho anomenem infecció subclínica) i mesos o anys més tard, per una baixada de defenses (per exemple) es manifesta de forma súbita i greu.

I com es diagnostica?

El diagnòstic es realitza tenint en compte els símptomes clínics i sobretot es confirma amb una analítica on és freqüent trobar anèmia, baixada de glòbuls blancs i plaquetes i sobretot realitzant una serologia per detectar a la sang els anticossos contra la Ehrlichia.

Té tractament?

Si, i és important aplicar-lo el més aviat possible perquè com més tard es tracti l’animal més complicacions pot causar la enfermetat i menys complicacions secundàries tindrem...

Com sempre, el més important és la PREVENCIÓ!   

Actualment hi ha molts productes al mercat per prevenir i/o tractar les paparres: sprays, collars, pipetes, comprimits... Segons el tipus d’animal (pèl curt, llarg) i el tipus de vida que té (interior/exterior) serà millor un o altre producte. Us recomanem consultar sempre amb el vostre veterinari, serà qui millor us pot aconsellar!

Ah, i mai retireu les paparres enganxades amb els dits! La millor manera és agafar-les per la base amb unes pinces, donar ¾ de volta i estirar suaument...

 

Eva Esteve i Gibert

Centre Veterinari Cap i Cua Sant Llorenç

Facebook Google LinkedIn Twitter